Riscos afegits en cas d’exploració en aigües profundes

És important recordar que es tracta de prospeccions en zones amb profunditats que poden arribar a ser similars o superiors a la de la plataforma Deepwater Horizon de BP, l’accident de la qual en el golf de Mèxic l’any 2010 va ser catastròfic. En aquell cas, el pou es perforava sota una columna d’aigua de 1.500 metres. L’enfonsament i explosió de la plataforma d’exploració va causar el major accident de la història de la indústria petroliera en aigües marines, amb 11 morts, 16 ferits i l’abocament de 5.000 milions de barrils de cru que va assolir costes a 250 km del pou.

Cronologia de l’accident de la Deepwater Horizon (pdf)

Operar a profunditats elevades afegeix un factor de risc molt elevat en les fases de la perforació exploratòria i d’extracció a causa de les pressions extremadament elevades, la baixa visibilitat i la impossibilitat d’accés humà a la boca dels pous.

La Comissió Nacional sobre el desastre de la Deepwater Horizon va declarar: “La perforació en aigües profundes comporta nous riscos, que encara no estan completament solucionats per estudis que aclareixin on és segur perforar, quins problemes podrien sorgir i com reaccionar si alguna cosa surt malament. Els equips de perforació inclouen maquinària potencialment perillosa. L’entorn en aigües profundes és fred, fosc, remot i subjecte a altes pressions, i el petroli o gas de les reserves, quan es troba, es troba a pressions encara més altes (desenes d’atmosferes), la qual cosa agreuja els riscos en cas de pèrdua de control del pou. La (catàstrofe de la) Deepwater Horizon i el pou Macondo il·lustren clarament que tots aquests riscos són reals. Quan es produeix un error a semblant profunditat, recuperar el control del pou representa un formidable repte d’enginyeria i els costos del fracàs, ara ho sabem, poden ser catastròficament alts”.

Petroli a la superfície de l'oceà a causa de l'accident de la Deepwater Horizon © <a href="http://www.flickr.com/photos/flseagrant/7782493270/">Florida Sea Grant</a>

Petroli a la superfície de l’oceà a causa de l’accident de la Deepwater Horizon © Florida Sea Grant

El desembre del 2011, el National Academy of Engineering and National Research Council va publicar un informe sobre la seguretat en les operacions de perforació al mar. La conclusió a què arriba l’estudi és molt clara: la perforació en aigües profundes no és segura. Aquest informe descriu un panorama particularment ombrívol dels perills que acompanyen la perforació en mar oberta i especialment, en aigües profundes. Conclou, com han fet anteriorment altres estudis, que les vàlvules de seguretat (blowout preventers, BOPS en les seves sigles angleses), és a dir, l’última línia de defensa contra la pèrdua de control dels pous i contra abocaments, no estan dissenyades per funcionar correctament en perforació en aigües profundes i, per tant, no s’hi pot confiar.

© 2013-2018 Alianza Mar Blava