Efectes sobre poblacions de cria del virot

La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) és una de les dues espècies d’aus marines amb caràcter endèmic de l’arxipèlag balears i l’única marina. A més es tracta d’una au marina en perill crític d’extinció, considerada l’au marina més amenaçada a Europa. El 90% de la població mundial es troba en les zones de cria situades a les illes Pitiüses i molt properes a la zona de prospecció (entre 31 i 65 km).

Baldriga balear (<em>Puffinus mauretanicus</em>), © <a href="http://www.flickr.com/photos/jvverde/4761999936/">Isidro Vila Verde</a>

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), © Isidro Vila Verde

Un dels últims estudis realitzats sobre l’espècie, el projecte Indemares, realitzat en 2012 per SEO /BirdLife, confirma que una de les zones d’alimentació dels exemplars procedents de les colònies de cria d’Eivissa és precisament la plataforma continental valenciana que és on es van a realitzar els treballs de prospecció.
La reducció dràstica de les poblacions de peixos de la zona, derivada dels danys i molèsties produïdes pels impactes sonors de les activitats sísmiques, pot determinar una reducció important dels recursos tròfics en una de les principals zones d’alimentació del contingent reproductor de les principals colònies existents.

També utilitzen l’àrea d’exploració com a zona d’alimentació nombroses espècies d’aus marines nidificants de caràcter pelàgic. A més de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es troba la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la noneta (Hydrobates pelagicus) i la gavina corsa (Larus audouinii).Totes elles amb caràcter protegit per les diferents normatives estatals i europees.

En tots aquests casos les espècies utilitzen la plataforma continental compresa entre el cap de la Nau i les illes Columbretes com una de les principals zones d’alimentació per ser un àrea amb un elevat grau de producció primària. Aquesta zona d’alimentació coincideix amb l’àrea de prospecció.
Totes aquestes espècies nidifiquen principalment en els illots de Ponent i els illots des Freus, i es desplacen diàriament cap aquesta zona per proveir-se d’aliment.
A més d’utilitzar com a font tròfica el rebuig de les pesqueres, està demostrada l’obtenció de preses de forma directa en aquests emplaçaments.

Perforació i explotació dels pous

En cas d’accident amb vessaments de petroli, les aus que queden impregnades de petroli perden o veuen reduïda la seva capacitat d’aïllar-se de l’aigua i podrien morir per hipotèrmia. En intentar netejar el plomatge amb el bec ingereixen grans quantitats d’hidrocarburs, tot enverinant-se.

© 2017 Alianza Mar Blava