Protegir els caladors de pesca

Adquisició sísmica

Durant aquesta fase, s’ha pogut observar que algunes espècies de peixos pateixen un canvi de comportament. Hi ha dades que evidencien una reducció en les captures de peixos de diferents espècies en àrees pròximes a prospeccions sísmiques. Per exemple, estudis realitzats al mar del Nord van estimar una reducció de l’abundància mitjana d’algunes poblacions de peixos respecte a les que existien a la zona abans de l’activitat sísmica. L’abundància d’aquestes poblacions va disminuir un 36% per a espècies demersals, un 54% per espècies pelàgiques i un 13% per a petits pelàgics. Són especialment vulnerables els alevins, larves i postes, amb mínima capacitat de fugida.

Les prospeccions planejades en aquestes zones també posen en risc les àrees proposades per Ecologistes en Acció, GOB, Greenpeace i WWF / Adena, per crear un santuari per a la tonyina, espècie en perill de col·lapse pesquer, amb els problemes ambientals i econòmics que això implica.

És fonamental que es reconeguin els impactes que la prospecció i l’explotació petrolíferes poden tenir sobre les pesqueres, una activitat econòmica que proporciona importants beneficis socials i econòmics locals i nacionals.

Pesquer a la costa de Formentera © <a href="http://www.flickr.com/photos/photolupi/2028339631/">photolupi</a>

Pesquer a la costa de Formentera © photolupi

Perforació i explotació dels pous

Els fangs de compactació (emprats per exercir pressió sobre la borsa d’hidrocarburs, com lubricant del trepant de perforació o per reforçar les parets del pou) contenen determinades quantitats de compostos químics perillosos com el sulfat de bari, metalls pesants i compostos aromàtics policíclics. A més, s’empren en els processos d’injecció productes tòxics com dispersants, anticorrosius i biocides. Tot això, sumat a les fuites d’hidrocarburs (les concentracions a l’entorn de les plataformes poden ser fins a milers de vegades superiors a les normals) genera una contaminació crònica que pot incorporar-se a la cadena tròfica, i que redunda en problemes per als ecosistemes i per al consum humà de productes del mar.

En cas de vessament accidental amb escapament de petroli, els quimioreceptors de moltes espècies marines detecten el petroli a l’aigua i varien les seves migracions i moviments, de manera que desapareixen o no s’acosten al lloc. El petroli es diposita sobre els fons marins i mata o provoca efectes subletals en milers d’animals i plantes vitals per a l’ecosistema. Les algues dels fons i les vores queden cobertes per una fina pel·lícula oliosa que dificulta la fotosíntesi i la reproducció. Els efectes subletals en els animals marins poden abastar deformacions, pèrdua de fertilitat, reducció del nivell d’eclosió d’ous, alteracions en el seu comportament i gran quantitat d’efectes derivats de la toxicitat de l’abocament.

Després de desaparèixer el petroli de la superfície, l’aigua presenta una falsa aparença “neta” ja que queda cristal·lina per la mort del fitoplàncton i fauna marina que “enterboleix” l’aigua. El fitoplàncton és la base de la dieta, per exemple, de les larves d’espècies comercials com la sardina o la tonyina.

© 2018 Alianza Mar Blava