Raons per a l’esperança

Des de moltes instàncies s’afirma que no hi ha marxa enrere en les prospeccions petrolíferes enfront de la costa d’Eivissa. No obstant això, des de l’Aliança Mar Blava recordem que la legislació espanyola i europea faculten el Govern central per denegar els permisos ambientals d’un projecte en el supòsit que aquest tengui un impacte ambiental inassumible. Sense els ineludibles permisos ambientals el projecte no pot prosperar. Aquesta negativa no implicaria ni prevaricació ni indemnització per a l’empresa promotora del projecte.

Un clar exemple n’és la Declaració d’Impacte Ambiental Negativa del projecte Refineria de Balboa (Extremadura), que demostra que en aquests casos no és precís intemnitzar l’empresa.

Des de la Aliança entenem que aquest és el cas en què ens trobem, ja que les fases d’exploració a la recerca d’hidrocarburs (proves sísmiques i perforació de pous de tast) comporten uns riscos ambientals intolerables de contaminació acústica, per hidrocarburs i per metalls pesats en un entorn privilegiat i emparat per diverses figures de protecció ambiental.

Més informació sobre què defensam.

Aquests elements són, segons l’Aliança, suficients com per considerar l’alternativa zero (no realitzar el projecte) per part del Ministeri d’Agricultura , Alimentació i Medi Ambient, que està avaluant actualment els permisos ambientals de la primera fase d’investigació sol·licitada per Cairn Energy, és a dir els estudis sísmics.

L’Aliança Mar Blava recorda que aquest projecte de prospeccions petrolíferes no és una realitat inevitable i que el Govern central disposa d’eines jurídiques i d’arguments ambientals més que suficients per paralitzar el projecte des de la primera fase d’exploració, sense que es generin drets d’indemnització.

A més, les alternatives netes al petroli generen més llocs de treball i de més qualitat. Es calcula que l’aposta per la mobilitat sostenible podria donar feina a gairebé 450.000 persones l’any 2020 i reduir el consum energètic en un 13 per cent. Una quantitat molt més gran que la que, per exemple, proporciona la plataforma petrolífera Casablanca de Tarragona, que no arriba ni al 2% de la demanda nacional.

El cas de Pennsilvània

Riu Delaware, Pennsilvània © <a href="https://www.flickr.com/photos/dougtone/4186691107">Doug Kerr</a>

Riu Delaware, Pennsilvània © Doug Kerr

Arrel de la moratòria establerta per la Comissió de la Conca del Riu Delaware, el juliol del 2013, les empreses Hess Corp i Newfield Exploration Co abandonaven un projecte de perforació per a extracció de gas natural no convencional (fracking) al nord-est de Pennsilvània, on hi tenien llogades 80.000 hectàrees de terreny. Si bé les empreses van adduir raons purament mercantils (els baixos preus del gas i la seva major presència en el sector petrolier) per al seu abandó, el fet és que la moratòria prohibia temporalment les perforacions en la denominada “pissarra de Marcellus”, obligant les empreses a suspendre temporalment les seves operacions.

La pissarra (o esquist) de Marcellus és un estrat de roca sedimentària marina que es troba a l’est d’Amèrica del Nord i que s’estén al llarg de gran part de la conca dels Apalatxes. El nom es deu a un aflorament prop del poble de Marcellus, a Nova York. Aquesta roca conté reserves de gas natural en gran part sense explotar, i la seva proximitat a determinats grans mercats al llarg de la costa est dels EUA la fan un objectiu atractiu per a les empreses energètiques.

La decisió de la Comissió de la Conca del Riu Delaware, que compta amb representants de Nova Jersey, Nova York, Pennsilvània, Delaware i el govern federal, supervisa i regula el subministrament d’aigua de més de 15 milions de persones a la conca del riu Delaware, incloent Filadèlfia i la meitat de la població de la ciutat de Nova York, es basa en què s’ha demostrat que la tècnica del fracking pot generar contaminació greu dels aqüífers. La moratòria va ser decretada en 2010 per un periode de tres anys, i va deure’s a la necessitat de millors normes de protecció ambiental.

La prohibició del fracking a Cantàbria i altres llocs

Després d’una llarga i important mobilització que ha aglutinat milers de persones i nombrosos col·lectius i entitats de tot tipus, inclosos més de 40 ajuntaments càntabres, el Parlament de Cantàbria va aprovar el 8 d’abril de 2013 una llei que prohibeix l’ús de la tècnica de la fractura hidràulica a la regió. Cantàbria es va convertir així en la primera comunitat autònoma espanyola a aprovar una llei d’aquestes característiques. Després ha estat seguida per la Rioja. En ambdós casos, la llei deixa clar el seu caràcter retroactiu, tot suspenent els permisos d’investigació concedits amb anterioritat a la seva promulgació de forma automàtica i sense indemnització.

Cartells contra el <em>fracking</em> a Cantàbria © <a href="http://www.flickr.com/photos/darthpedrius/8865892323/">darthpedrius</a>

Cartells contra el fracking a Cantàbria © darthpedrius

Desenes de milers de signatures i al·legacions lliurades contra els projectes de fracking a Cantàbria, la celebració de diverses manifestacions que han comptat amb el suport de destacats esportistes, músics, periodistes o escriptors han servit per alertar contra el risc que comporta el fracking de transformar irreversiblement el territori rural i perjudicar la ramaderia, l’agricultura i el turisme sostenible.

Abans, França, el 2011, i després Bulgària el 2012, prohibien el fracking en tot el seu territori nacional mitjançant lleis estatals, fent-se ressò del principi de precaució. A Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units, s’han imposat moratòries regionals sobre la pràctica del fracking. L’oposició creix a tot el món a mida que es van coneixent els seus impactes negatius i la falsedat de les expectatives creades per aquesta indústria.

El fracking és una tècnica d’extracció d’hidrocarburs que consisteix a injectar a gran pressió en pous perforats a l’efecte milions de litres d’aigua carregats amb un còctel químic i tòxic a gran pressió per causar fractures a la roca i alliberar el gas que jeu en ella perquè flueixi a la superfície. Aquest procés comporta una sèrie d’impactes ambientals, entre ells contaminació de les aigües subterrànies, contaminació atmosfèrica, emissió de gasos d’efecte hivernacle (metà), terratrèmols ( sismicitat induïda), contaminació acústica i impactes paisatgístics. A banda d’aquests impactes, també cal tenir en compte els relacionats amb el tràfic de camions per transportar el gas extret, el consum d’aigua i l’ocupació del territori

Denegat el permís per a uns sondejos sísmics a la costa de Califòrnia

El 14 de novembre de 2012 el vot unànime dels comissaris de Califòrnia Coastal Commission va permetre rebutjar el projecte de la companyia Pacific Gas and Electric (PG & E Co) de realitzar sondejos sísmics d’alta energia a la costa del Comtat de San Luis Obispo, degut als riscos per a les pesqueres i la vida marina. La denegació és de moment temporal per un any, però segurament esdevendrà definitiva.

La companyia elèctrica PGE havia plantejat fer aquests sondejos sísmics per analitzar la xarxa de falles geològiques que envolten la central nuclear Diable Canyon per tal de disposar de més dades sobre freqüència i intensitat de terratrèmols. Es tractaria de la utilització de canons d’aire comprimit per realitzar cops explosius de so de 250 decibels en l’oceà cada 15 segons durant un llarg període de temps.

La campanya en contra d’aquests sondejos sísmics ha mobilitzat milers de persones, entre elles col·lectius de pescadors, submarinistes, surfistes, activistes mediambientals i nadius americans.

Parc Muntanya d'Or, comtat de San Luis Obispo, Califòrnia © <a href="http://www.flickr.com/photos/traderchris/5003146903/">Chris</a>

Parc Muntanya d’Or, comtat de San Luis Obispo, Califòrnia © Chris

La California Coastal Commission ha pres la determinació de protegir els seus recursos pesquers. Els estudis científics demostren un dany segur en el curt-mitjan termini a les pesqueres amb reducció assegurada de captures fins a un 50%, i possibles efectes en el llarg termini a causa del mal a les poblacions per la mortaldat que els sondejos sísmics provocarien en larves i exemplars juvenils. A més, es donarien importants danys en el medi ambient marí (molt especialment les poblacions de cetacis).

En aquests elments s’ha basat la decisió de no obrir la costa californiana a aquest tipus d’activitats sísmiques. En aquest cas concret ha arribat a la conclusió que els estudis sísmics no contribuirien a fer la central nuclear més segura ni a procurar una eina eficaç per predir terratrèmols. No obstant això, el dany ambiental estaria assegurat.

La petroliera brasilenya Petrobras abandona el seu projecte d’explotació en aigües profundes

El gegant petrolier brasiler, Petrobras, va anunciar al maig de 2011 la seva decisió d’abandonar el seu projecte d’exploració i explotació de petroli en aigües profundes neozelandeses a la zona coneguda com Raukumara Basin. L’anunci va ser realitzat després de set setmanes de protesta ciutadana, sense haver arribat a acabar la seva campanya de sondejos sísmics previs, que ja estava en marxa.

La Raukumara Basin és una conca oceànica molt inexplorada que jeu a gran profunditat en aigües de la costa est de l’Illa Nord de Nova Zelanda. Petrobras va emprendre uns sondejos sísmics mitjançant el vaixell Orient Explorer, que es va trobar amb l’oposició d’una flotilla organitzada per Greenpeace i la tribu Maorí local, els Et Whanau a Apanui. El Govern neozelandès fins i tot va enviar vaixells de la seva armada amb policies per protegir l’activitat de l’Orient Explorer, en sintonia amb la seva política d’afavorir l’explotació de petroli en aigües profundes, cosa que, segons el primer ministre de Nova Zelanda, permetria construir una economia forta i crear llocs de treball. Aquests mateixos arguments han estat utilitzats pel Ministre d’Indústria, Energia i Turisme a Espanya.

La campanya de sísmica de Petrobras havia de durar entre 45 i 60 dies, però als 32 dies d’activitat l’empresa va decidir cancel·lar les operacions, després de veure impedida la seva activitat en aquest temps durant una sèrie de dies pel mal temps i per les protestes de la flotilla.

Per descomptat, Petrobras ha argüit que la seva decisió d’abandonar la zona era purament comercial, basada en una sèrie de factors, inclosos els d’estratègia interna quant a priorització de la seva carpeta de projectes de prospecció petrolífera i de gas al món.
També afirmava no haver trobat res d’interessant a la zona des del punt de vista geològic.

Refineria i oleoducte Balboa: declaració d’impacte ambiental negativa després de set anys d’oposició

La refineria Balboa va ser un projecte per construir una refineria de petroli al municipi de Los Santos de Maimona (Badajoz ). Encara que es tractava d’un projecte de refineria d’interior, la seva posada en funcionament hauria significat un increment notable de la presència de petroliers a les costes de Huelva, especialment amenaçant per a la zona de Doñana, així com la construcció d’un oleoducte de 200 km de longitud, que hagués travessat nombroses zones de gran valor ambiental, entre elles Doñana. Tant el tràfec de vaixells petroliers com l’existència de l’oleoducte comportaven un alt risc d’accident per vessament de petroli, de conseqüències socioeconòmiques i ambientals catastròfiques.

Després d’anunciar el projecte el 2004 van sorgir diversos col·lectius que es van oposar a la creació de la refineria. Amb aquest objectiu es va crear la Plataforma Ciutadana Refineria No, que va mobilitzar milers de persones en multitudinàries manifestaciones. També van mostrar el seu rebuig organitzacions ecologistes com WWF / Adena. El seu treball va contribuir a alertar organismes internacionals com la UNESCO, RAMSAR o UICN, i a la Comissió i al Parlament Europeus, que van mostrar la seva preocupació per la negativa afecció mediambiental d’aquest projecte a zones protegides com el Parc Nacional de Doñana. Portugal també va mostrar la seva oposició al projecte.

Panoràmica de Parc Nacional de Doñana © <a href="http://www.flickr.com/photos/tropicaxarquia/284511501/">Juan Fajardo</a>

Panoràmica de Parc Nacional de Doñana © Juan Fajardo

La tramitació del projecte es va iniciar en 2005 i va haver de ser abandonada al març de 2012, després de rebre, 7 anys després, una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) negativa. Això va enviar en orris el projecte definitivament.

Aquesta DIA desfavorable al projecte conclou que la principal causa que el fa ambientalment inviable és el seu potencial impacte sobre el Parc Nacional de Doñana i l’afecció al medi marí en una zona de reserva pesquera. A més, segons l’informe, la necessitat de transport a l’interior incompleix amb els objectius d’eficiència energètica que recull la normativa europea.

A més de l’impacte segur en les platges i els ecosistemes marins de Doñana, existia el risc que es produïssin greus danys a la biodiversitat de la Serralada d’Aracena, així com a diversos cursos d’aigua i a la qualitat de vida de tots els habitants de Tierra de Barros (Badajoz). A tot això s’hi afegia la seva elevada contribució al canvi climàtic. A més, hauria suposat el malbaratament d’una gran quantitat de fons públics.

Casos reals de projectes energètics insostenibles evitats gràcies a l’oposició social (pdf)

© 2017 Alianza Mar Blava