El litoral

Perforació i explotació del pou

Potser un dels efectes més visibles relacionats amb la perforació exploratòria i l’explotació de pous de petroli sigui l’arribada de taques d’hidrocarburs o de cru meteoritzat a les costes.

El sector turístic es veuria perjudicat encara més en el cas d’accidents amb abocaments en la fase d’exploració, com els que van ocórrer a la plataforma Deepwater Horizon el 2010 o, en un altre ordre de magnitud, durant la perforació dels pous de Repsol Montanazo-5D i Lubina-1 a Tarragona.

Durant l’exploració al mar s’han produït explosions de forma regular a tot el món i la profunditat de perforació ha anat augmentant, amb els riscos que suposa. D’acord amb les dades d’avaluació de riscos de l’Associació Internacional de Productors de Petroli i Gas, entre 1970 i 2007 hi va haver 498 explosions a tot el món, de les quals 128 van donar lloc a abocaments i marees negres.

Els perills de perforar en alta mar, fins i tot quan s’explora en aigües poc profundes, tampoc no són cap secret. Entre 2001 i 2010, per exemple, el US Minerals Management Service va informar de 858 incendis i explosions, 1.349 lesions i 69 morts només a les plataformes de perforació en les aigües del golf de Mèxic.

Fins i tot a Noruega, considerat com un dels entorns més regulats per a la perforació al mar, s’han produït entre 80 i 100 esdeveniments precursors anuals que podrien haver portat a una explosió. Això correspon a aproximadament un esdeveniment precursor per cada instal·lació i any.

És més, només en el mes de juny de 2013, les plataformes marines d’extracció i perforació de la Gran Bretanya han causat 55 abocaments de petroli o altres substàncies químiques al Mar del Nord , posant en dubte les afirmacions de la indústria petroliera per les que pretén tenir un fort historial de seguretat i respecte al medi.

En cas d’abocament catastròfic, els efectes inclouen el tancament de les platges al públic. Part del petroli que acaba en els mars s’evapora i passa a convertir-se en partícules que poden introduir-se en el cos dels organismes a través de les vies respiratòries o la pell. Alguns Hidrocarburs Policíclics Aromàtics (PAH) són fototòxics, raó per la qual certs compostos derivats del petroli poden convertir-se en compostos molt més tòxics després de la foto-oxidació.

Brigades de netejadors a la platja de Pensacola després de l'abocament del Deepwater Horizon © <a href="http://www.flickr.com/photos/flseagrant/7782484524/in/set-72157631067708970">Florida Sea Grant</a>

Brigades de netejadors a la platja de Pensacola després de l’abocament del Deepwater Horizon © Florida Sea Grant

No hem d’oblidar a més que, un cop cremat en cotxes, camions o avions, el cru es transforma en la major causa del canvi climàtic d’Espanya. Els impactes del canvi climàtic constitueixen una altra de les grans amenaces per al litoral balear. Les últimes dades conegudes preveuen una pujada del nivell del mar de 20 centímetres a les costes balears, el que significarà un retrocés de la línia de costa de 15 metres per a l’any 2050. De la mateixa manera, l’últim informe del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC) augura majors sequeres, huracans i grans temporals per a l’arxipèlag balear. Aquestes previsions haurien de fer reflexionar sobre la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils en favor de les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètiques

© 2017 Alianza Mar Blava