Fases en l’exploració d’hidrocarburs

Des del final de l’era del “petroli fàcil”, la indústria petroliera ha iniciat la recerca de dipòsits d’hidrocarburs en zones on fins fa unes dècades no era rendible degut al seu elevat cost i riscos: en alta mar. La recerca d’hidrocarburs (exploració o prospeccions) sota el llit marí implica dues fases d’investigació:

Slide background

DOCUMENTACIÓN

La compañía busca información batimétrica, sísmica, magnética, gravimétrica, de sondeos y geológica, incluyendo datos de satélite de las zonas con permisos y las zonas vecinas, y realiza estudios ambientales.

1

2

3

4

5

6

1ª FASE: EXPLORACIÓN

2ª FASE

DOCUMENTACIÓN

ADQUISICIÓN SÍSMICA

PERFORACIÓN

EXPLOTACIÓN

Slide background

ADQUISICIÓN SÍSMICA

Con sondeos acústicos se establece el grado de probabilidad de encontrar hidrocarburos.
Un cañón de aire comprimido de alta presión emite ondas acústicas desde una embarcación. Los hidrófonos arrastrados por el barco en superficie obtienen una imagen del subsuelo marino como una ecografía.

1

2

3

4

5

6

1ª FASE: EXPLORACIÓN

2ª FASE

DOCUMENTACIÓN

ADQUISICIÓN SÍSMICA

PERFORACIÓN

EXPLOTACIÓN

Slide background

ESCUCHAR

Se emiten ondas acústicas de 215-265 dB (decibelios) y frecuencias de 10-250 Hz (hercios), que pueden penetrar hasta 7.000 metros en el suelo marino. El ruido emitido es de 10.000 a 100.000 veces mayor que el motor de un avión a reacción. El nivel sonoro generado dobla el umbral del dolor en el ser humano.
Las explosiones se realizarán de contínuo durante casi tres meses.

1

2

3

4

5

6

1ª FASE: EXPLORACIÓN

2ª FASE

DOCUMENTACIÓN

ADQUISICIÓN SÍSMICA

PERFORACIÓN

EXPLOTACIÓN

ADQUISICIÓN
SÍSMICA

MOTOR DE
REACTOR

MOTOCICLETA

HABLAR

Slide background

Los pulsos de aire comprimido producen daños fisiológicos irreversibles en cetáceos e incluso su muerte. Sus frecuencias, similares a las que estos animales emplean para comunicarse o interpretar el medio, alteran su comportamiento. Las tortugas pueden sufrir severos daños en sus órganos, cráneo y caparazón. Se reducen las capturas pesqueras, peligrando las áreas propuestas como Santuario para el Atún Rojo.
Se genera contaminación por lodos, barro, o elementos contaminantes del subsuelo como arsénico, plomo o benceno, liberados por el impacto de las ondas.

1

2

3

4

5

6

1ª FASE: EXPLORACIÓN

2ª FASE

DOCUMENTACIÓN

ADQUISICIÓN SÍSMICA

PERFORACIÓN

EXPLOTACIÓN

Slide background

SONDEOS EXPLORATORIOS

Para la cata de hidrocarburos se pueden perforar kilómetros de sustrato rocoso bajo el fondo marino. Es la fase más costosa y peligrosa de la exploración por las probabilidades de vertido.
La catástrofe en México de la plataforma Deepwater Horizon de BP se produjo en esta fase de la investigación. Lo mismo que los vertidos de los pozos Lubina-1 y Montanazo-D5 de la plataforma Casablanca que aunque no tan catastróficos, afectaron a las costas de Tarragona.

1

2

3

4

5

6

1ª FASE: EXPLORACIÓN

2ª FASE

DOCUMENTACIÓN

ADQUISICIÓN SÍSMICA

PERFORACIÓN

EXPLOTACIÓN

Slide background

EXPLOTACIÓN

Dependiendo de la ubicación del pozo, el crudo, de encontrarse, se transportaría en buques, o a través de un oleoducto. La amenaza de las mareas negras sería constante en la zona. El uso del petróleo obtenido contribuirá al Cambio Climático, a la erosión costera y a la subida del nivel del mar en esta zona del Mediterráneo.

1

2

3

4

5

6

1ª FASE: EXPLORACIÓN

2ª FASE

DOCUMENTACIÓN

ADQUISICIÓN SÍSMICA

PERFORACIÓN

EXPLOTACIÓN

 

La Primera Fase consisteix a obtenir informació bibliogràfica, sísmica, batimètrica, etc, sobre la zona per la qual s’ha obtingut el permís d’exploració.

En la Segona fase de l’exploració, l’adquisició sísmica,

es comença per buscar l’existència de formacions geològiques subterrànies a les quals potencialment hi hagi pogut quedar atrapat gas i/o petroli (trampes geològiques) mitjançant la presa de mostres de sediments del fons marí i amb la tècnica coneguda com “adquisició sísmica” o “sondejos acústics”.

Adquisició sísmica al mar d'Okhotsk © <a href="http://www.flickr.com/photos/g75405/4901729704/">g75405</a>

Adquisició sísmica al mar d’Okhotsk © g75405

A tal fi s’utilitzen canons d’aire comprimit, remolcats per un vaixell, que disparen a les aigües marines “bombolles” d’aire a alta pressió,. L’explosió de la bombolla produeix un fort so que penetra fins a 7.000 metres en el sòl marí. Les ones acústiques emeses tenen un nivell sonor de 249-265 decibels (dB) i una freqüència d’entre 10 i 250Hz. A tall de comparació, els sondejos acústics són de 10.000 a 100.000 vegades més sorollosos que el motor d’un avió a reacció, que emet un soroll d’uns 140dB. Part d’aquesta energia acústica es reflecteix i es desplaça de nou a la superfície, on és enregistrada per hidròfons anomenats “streamers”. Aquesta informació proporciona als geòlegs detalls de les formacions rocalloses situades sota del llit marí, com si es tractés d’una ecografia.

Les explosions es fan de forma contínua al llarg de les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, durant un període total d’uns quatre mesos.

La flota mundial de vaixells per a estudis sísmics actualment inclou prop de 100 vaixells.

Àudio d’un canó d’aire comprimit com els que s’empren en aquestes proves
Canons d’aire comprimit disparats cada 10-15 segons. Poden ser escoltats a milers de quilòmetres

Efectes negatius dels sondejos acústics

Cas que els sondejos revelin l’existència de trampes geològiques, en aquesta primera etapa no és possible assegurar si contenen realment hidrocarburs, de quin tipus, la quantitat i si tenen prou qualitat per ser explotats comercialment. Per sortir de dubtes, es passa a la segona fase de les prospeccions: la perforació d’uns pous de sondeig per al tast dels hidrocarburs.

Tercera fase de l’exploració: perforació

Perforacions al mar del Nord © <a href="http://www.flickr.com/photos/bryanburke/2440895677/">Bryan Burke</a>

Perforacions al mar del Nord © Bryan Burke

La perforació d’uns pous de sondeig per al tast de els hidrocarburs no es limita a una simple presa de mostres. En molts casos es perfora (en el cas del projecte de Cairn Energy a profunditats que poden variar entre els 50 i els 2000 metres sota el nivell del mar) el mateix pou que després s’utilitzarà per a l’extracció. Normalment, es perforen quilòmetres del substrat rocallós sota el fons marí, per determinar la presència, la qualitat, la quantitat i el tipus d’hidrocarburs atrapats en la formació geològica potencialment explotable detectada en la fase prèvia d’investigació.

El resultat d’aquest tipus de sondeig, per tant, és un pou complet al qual només faltaria connectar-li un sistema d’evacuació i explotació de petroli o de gas. En funció del resultat del tast, el pou es segellarà i abandonarà o es segellarà de forma temporal a l’espera dels permisos d’explotació.

Aquesta és la fase més costosa de la recerca i també la més perillosa pel que fa a un possible abocament catastròfic. Entre 1959 i 2011 s’han perforat a Espanya 688 pous exploratoris per buscar hidrocarburs. Tan sols 25 d’ells han resultat explotables i d’aquests, només 14 continuen en ús.

Exemples d’abocaments en cas de perforació dels pous exploratoris són els casos de la plataforma de BP al golf de Mèxic a l’abril de 2010 i els abocaments en 2009 de Repsol amb els pous Lubina-1 i Montanazo-D5, prop de la costa de Tarragona. Els tres pous s’exploraven a profunditats de més de 600 metres sota del nivell del mar és a dir en aigües profundes.

Riscos afegits en cas d’exploració en aigües profundes

En el cas d’obtenir resultats interessants per a l’empresa, el següent pas seria l’explotació comercial.

Explotació comercial

Després de l’exploració, si els resultats de la mateixa resulten satisfactoris, es porta a terme l’Explotació Comercial. Per això l’empresa necessitarà nous permisos, a més dels que es referien exclusivament a les activitats de prospecció. Cas d’obtenir-los, la boca del pou (d’un diàmetre entre 50 cm i 2 m) es connectaria a una plataforma marina de la qual s’haurà evacuar el gas o el petroli amb l’ajuda de vaixells o amb una canonada submarina connectada a la costa durant la vida útil del pou, que sol ser d’entre 10 i 20 anys.
Durant l’explotació d’un pou, el risc d’abocaments és elevat i es produeix una contaminació sistemàtica per hidrocarburs. El correcte manteniment de les instal·lacions durant la seva vida útil és fonamental per minimitzar els abocaments i evitar l’arribada de taques de petroli a la costa. Però aquest manteniment és molt costós, per la qual cosa la plataforma petrolífera Casablanca davant de Tarragona s’han produït ja diversos abocaments provocats per un manteniment deficient de les instal·lacions.

Efectes negatius de l’explotació d’hidrocarburs al mar

© 2017 Alianza Mar Blava